Biografía

A l’estiu torna a Catalunya, primer a Banyuls, a casa de la seva tia Llúcia, i després a Barcelona, on el seu germà gran, Rafael, s’havia instal·lat com a marxant de vi als anys 1870. A París, avorrit de l’ensenyament que rep a l’École des Beaux-Arts, queda colpit per l’art de Gauguin i comença a interessar-se per la tapisseria, que estudia sobretot al museu de Cluny. Fa la coneixença de Gauguin, que l’anima a continuar.

1893-1899
Exposa amb regularitat al Salon de la Société Nationale des Beaux-Arts —fins a la inauguració del Salon d’Automne—, on envia tapissos, fustes esculpides, petites escultures i peces de terrissa esmaltada. També exposa unes quantes vegades al Salon de la Libre Esthétique de Brussel·les. Gauguin dóna compte d’aquest Salon a la revista Essais d’art libre.
Les dificultats financeres que passa fan que es replantegi viure a la capital, i decideix tornar al Rosselló per crear a Banyuls un taller de tapisseria. Agafa dues noies, Angèlica i Clotilde Narcís, perquè treballin per a ell. S’enamora de Clotilde i torna a París amb ella. La misèria i la necessitat l’obliguen a acceptar l’ajuda de George-Daniel de Montfreid, que acaba acollint la jove parella a casa seva. Comença a esculpir cap al 1895.
Maillol i Clotilde es casen a París el 7 de juliol del 1896.
El 30 d’octubre neix a Banyuls l’únic fill de l’artista, Llucià Josep Rafael Maillol, que serà pintor, no es casarà i morirà sense descendència el 14 de juny del 1972.
Comença a esculpir cap al 1895, any en què també exposa Concert campestre a la Casa de la Vila de Banyuls de la Marenda. Aquest tapís li havia estat encarregat per la princesa Bibesco, a qui havia conegut poc abans.
Maillol coneix la princesa Bibesco, que li encarrega un tapís. Instal·lat des del 1897 a Villeneuve-Saint-Georges, treballa per primera vegada en un estudi de debò. Coneix Picasso, que el visita.

1900-1910
A casa seva es reuneixen els seus amics nabís: Maurice Denis, Ker Xavier Roussel, Édouard Vuillard, Thadée Natanson, Pierre Bonnard, el poeta Marc Lafargue, el pintor hongarès Rippl-Rónai i, més tard, Henri Matisse. Una estreta amistat unirà aquests artistes al llarg de tota la seva vida. «Cinquanta anys d’amistat sense cap núvol», dirà Maurice Denis.
S’uneix a Esteve Terrús, Gustau Violet, Lluís Bausil, Emile Gaudissard i George-Daniel Monfreid per formar el primer grup artístic del Rosselló. El col·lectiu, apostant per una descentralització cultural, presenta les seves Visita virtual al públic nord-català a través de la creació d’un saló. El primer Saló dels Artistes Rossellonesos del 1901 tindrà continuïtat amb les edicions de 1902, 1903, 1907 i 1912.