Obres

El naixement de l'escultura

Maillol s’inicia en l’escultura amb els baixos-relleus, que li serveixen de transició entre el treball de superfície de la pintura o la tapisseria i el volumètric de l’escultura. L’artista descobreix en l’escultura la facilitat d’execució i, sobretot, la llibertat d’invenció que li mancaven. Les seves primeres terracotes criden l’atenció d’Ambroise Vollard, que el 1902 ja li dedica una exposició.

En la primera dècada del nou segle, Maillol troba el seu propi camí de creació en el retorn a un concepte clàssic —inspirat en l’arcaisme de la Grècia preclàssica— que significa la recerca d’un art de síntesi en què raó, harmonia i proporció són els elements bàsics. D’aquesta manera crea un nou cànon de bellesa, basat més en la invenció de les formes que en l’expressivitat del subjecte. 

La Fuente, 1896
Relieve en madera, 43 x 23 x 19 cm
Fondation Dina Vierny-Musée Maillol, París