Biografia

Pocs dies abans que esclati la guerra, Kessler telegrafia des d’Alemanya: «Maillol, enterri les estàtues, que ve la guerra!» Aquest telegrama costa molts maldecaps a Maillol, que es veu obligat a demostrar a les autoritats que no és cap espia.

1918-1929
Maillol comença la seva gran estàtua La Venus del collaret. Les viles de Ceret, Portvendres i Elna li encarreguen monuments commemoratius en pedra. Al Salon d’Automne del 1921 exposa Banyista vestida. Al del 1922, Bust de noia, en pedra, i Pomona, en bronze. Al 1923 rep l’encàrrec estatal d’una Mediterrània en marbre.
Al 1922 Maillol participa en l’homenatge a Esteve Terrús, traspassat recentment, organitzat per la Colla del Rosselló i la Vila de Perpinyà, fent donació del bust que havia fet del pintor anys abans.

L’any 1925 els amics de Maillol formen un comitè de subscripció perquè s’erigeixi el Monument a Cézanne rebutjat per la vila d’Ais. Al final, la ciutat de París compra el monument, però no s’arriba a instal·lar. Maillol acaba Illa de França. Apareixen les primeres obres sobre l’artista: de Maurice Denis (París: Crès); d’Alfred Kuhn (Leipzig: Seemann); Aristide Maillol, sculpteur et litographe, de Marc Lafargue (París: Frapier), i «Aristide Maillol», de Christian Zervos (L’Art d’Aujourd’hui [París], núm. 7).
Al 1926 el seu amic, el poeta nord-català Pere Camo, publica un estudi monogràfic sobre la seva obra (París: Gallimard), i Feliu Elias li dedica un capítol sencer a L’Escultura catalana moderna (Barcelona: Editorial Barcino, Col·lecció Enciclopèdia Catalunya).
Primera exposició individual als Estats Units, a l’Albright Art Gallery de Buffalo.
Al 1926, Maillol exposa un Tors al Salon d’Automne, i, al 1928, el guix acabat de La Venus del collaret. Aquell mateix any exposa a la Goupil Gallery de Londres i a la galeria Flechteim de Berlín. Va a Alemanya, on coneix Albert Einstein.
Després d’una campanya de premsa, el Monument a Cézanne acaba instal·lant-se al jardí de les Tulleries al 1929, no gaire lluny de la Mediterrània en marbre adquirida per l’Estat francès al 1923.
Al 1930 rep l’encàrrec del Monument a Claude Debussy i treballa en el projecte del monument als morts de la vila de Banyuls. Comença una estàtua que constituirà la figura central del grup de les Tres nimfes. Visita Kessler a Weimar i viatja a Berlín.

Illa de França 1925,
Bronze, 84 x 22,5 x 28,5 cm
Claude Valsuani, prova d'artista
Col·lecció Dina Vierny, París