Espais en propietat     Muntanya d'Alinyà   Accés al servidor de Mapes Itineraris i  recomanacions per a la visita.          Observació de Voltors.     Descripció La Muntanya d'Alinyà, de 5.350 hectàrees i adquirida el 1999, és ara per ara l'actuació territorial més important en l'àrea de mediambient de l'Obra Social de Caixa Catalunya. Aquesta extensa zona de muntanyes al Prepirineu de l'Alt Urgell, situada entre la serra del Cadí i la vall del Segre, constitueix un veritable parc natural.   La Muntanya d'Alinyà es troba afectada totalment o parcialment per tres figures de protecció: l'espai PEIN de serra d'Odèn-Port del Comte, la Reserva Nacional de Caça del Cadí i la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). La població de la vall d'Alinyà ha sofert una forta davallada durant les darreres dècades. Així, mentre el 1940 hi vivien 635 persones, l'any 2000 aquesta xifra s'havia reduït a 150 habitants censats, dels quals només hi viuen permanentment uns 75. Els seus habitants han mantingut les activitats tradicionals de muntanya d'aquesta zona com són la ramaderia extensiva de vaques i ovelles i els conreus de patata del bufet, una varietat molt preuada que es conrea en camps d'altitud. Aquestes activitats són perfectament compatibles amb els objectius de conservació i fins i tot caldrà, en alguns casos, mantenir-les i potenciar-les. S'ha realitzat un treball per conèixer a fons els valors naturals de la finca i ha elaborat un Pla de Gestió que inclou tots els aspectes que cal desenvolupar a curt i a mitjà termini, entre els quals hi ha els diversos itineraris per visitar i conèixer la finca i gaudir al màxim dels seus valors naturals i de paisatge. En compliment d'aquest Pla de Gestió s'han adequat diferents itineraris, un mirador, s'han restaurat fonts i s'ha habilitat un canyet, entre altres actuacions.  Per tal de conservar, millorar i diversificar la part forestal de la finca així com el paisatge, també s'ha redactat un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, del qual ja s'han fet les primeres actuacions per recuperar alguns conreus  i pastures, per exemple. Geomorfologia i relleu És un espai amb un fort gradient altitudinal, amb ambients mediterranis a les parts baixes i seques, situades a menys de 500 metres, i ambients subalpins a la part més elevada de la finca, a més de 2.380 metres d'altitud; això ocasiona una gran diversitat de microclimes. El relleu és força trencat, amb pendents pronunciats que fàcilment superen el 25%, fins al punt que atenyen valors superiors al 70% en alguns indrets. Són remarcables els congostos i engorjats que es localitzen en alguns trams dels rius Perles i  de la Vansa. Les orientacions predominants són les clarament obagues o solelles (N o S). En el sentit de les agulles del rellotge, la Muntanya d'Alinyà està envoltada per les serres següents: Port del Comte, Odèn, Campelles, Turp i Aubenç, Carreu, Boumort i Sant Joan, Prada, Ares, Montsec de Tost, Cadí i del Verd. A la vegada, la vall d'Alinyà s'orienta en sentit E-W, tot davallant des dels 2.383 metres del Pedró dels Quatre Batlles (serra de Port del Comte) fins als 600 metres, on s'embranca amb la vall del Segre. Així, doncs, presenta una variació altitudinal molt notable. En línies generals, la hipsometria augmenta progressivament en direcció E. Els punts perimetrals més alts són: el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m), la Gespeguera (2.331,4 m), el Tossal de Cambrils (1.802,7 m) i el Cap de la Guàrdia (1.873 m). Dins la finca: Urdiet (2.131 m), Roca de la Pena (1.921 m), la Creu (1.291 m), Roca de Sant Ponç (1.179 m), Roca de Perles (aprox. 1.000 m), Roc Galliner (1.635 m) i Tossal de Gaup (1.635,7 m). Hi ha un clar predomini de materials calcaris amb diverses manifestacions associades com el cas de les dolines als punts culminals de Port del Comte, o el de les gralleres o bòfies (nom local dels avencs) repartides arreu de la vall. També hi són presents les margues. Ambdós tipus de roca presenten una notable riquesa fossilífera. D'altra banda, cal esmentar la presència de mineralitzacions de bauxita (mena d'alumini) i l'existència de quatre activitats extractives, ara ja abandonades: una de lignit (la Mina Juanita, actualment restaurada), una d'argiles i dues de graves.   Clima Es troba sota la influència d'un clima submediterràni humit, amb aspectes de continentalitat, caracteritzats per precipitacions relativament abundants, que superen els 700 mm o 800 mm anuals (ens trobem en l'àmbit del que es denomina "Catalunya humida"), i rigoroses temperatures als mesos d'hivern, amb mínimes sota zero i gelades gairebé diàries.   Font de l'Aiguaneix. Autor: Francesc Muntada.   Flora i vegetació La riquesa florística de la vall d'Alinyà és notable: els estudis realitzats per la Institució Catalana d'Història Natural han permès identificar uns 860 tàxons de plantes vasculars, comptant espècies i subespècies. Aquesta xifra probablement s'acostarà al miler quan s'hagin analitzat totes les mostres. Hi ha diverses raons que justifiquen aquesta riquesa florística: la ubicació geogràfica, una marcada variació altitudinal i una natura calcària del substrat. A més, hi ha una gran diversitat d'hàbitats vinculats a ambients azonals, com els aquàtics, rupícoles, arvenses i antropogènics. S'han identificat 55 unitats de vegetació a la vall d'Alinyà, 31 de les quals es poden referir a hàbitats d'interès comunitari segons la Directiva 92/43/CEE, annex I.       La vegetació forestal El predomini forestal de la vall correspon als boscos de coníferes o aciculifolis. Hi trobem tres espècies de pins, dues de corresponents a l'estatge montà, la pinassa (Pinus nigra ssp salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris); i una de subalpina, el pi negre (Pinus uncinata). La vegetació arbustiva S'hi pot trobar el boix (Buxus sempervirens) en comunitats diferents segons si l'orientació és solella o obaga. També hi ha garrigues, brolles de romaní i argelagars. Cal esmentar els savinars de Juniperus phoenicea, els matollars oromediterranis xeroacàntics d'eriçó (Erinacea anthyllis) (que, en aquest indret tenen una de les seves localitats més septentrionals) i els matollars subalpins de ginebró (Juniperus communis ssp nana) i boixerola (Arctostaphylos uva-ursi). La vegetació de prat Hi ha tres comunitats diferents: la jonceda amb serpoll blanc, que presenta una composició florística singular rica en endemismes (Teucrium polium ssp aragonense, Thymus serpyllum ssp fontqueri) i els prats alpins d'ussona (Festuca gautieri). La vegetació rupícola S'han localitzat sis comunitats diferents, amb espècies interessants com: Antirrhinum molle (endemisme dels Prepirineus centrals), l'orella d'ós (Ramonda myconi) i la corona de rei (Saxifraga longifolia). Els conreus i els prats de dall Hi són representats els de secà: olivets i ametllerars, a petites hortes, passant per conreus cerealístics, farratgers i de pastura. El conreu de les patates (localment, "trumfos") és característic de la zona, i en especial, de les parts més elevades. Un darrer apunt, els prats de fromental (Arrhenatherum elatius), els característics prats de dall dedicats a la producció farratgera, també són presents a la finca.   Fauna Han estat identificades 233 espècies de vertebrats, la majoria ocells. D'aquestes 5 són de peixos, 9 són amfibis, 11 són rèptils, 184 són ocells i 24 són mamífers. Quatre de les espècies de fauna existents són endemismes ibèrics o pirinencs: el barb comú (Barbus bocagei graellsii), el barb cua-roig (Barbus haasi), el tritó pirinenc (Euproctus asper) i l'isard (Rupicapra pyrenaica). Entre els mamífers hi trobem la llebre europea (Lepus europaeus), la marta (Martes martes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles), el gat fer (Felis silvestris), la geneta (Genetta genetta) i l'isard (Rupicapra pyrenaica). Els ocells són abundants i diversos; destaquen els grans rapinyaires com el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor (Gyps fulvus), l'aufrany (Neophron percnopterus), el voltor negre (Aegipyus monachus),  l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). La fauna forestal és també important, i destaca la presència del gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre (Dryocopus martius). A la zona més elevada és també notable la població de gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

tornar

pujar