 |
Es tracta del primer espai natural adquirit per l'Obra Social de Caixa Catalunya al massís dels Ports, l'any 2000. Situat en la gran extensió muntanyosa de la part més meridional del Principat, hi conflueixen característiques naturals específiques de gran interès, amb abundant presència d'endemismes i espècies escasses, juntament amb paisatges d'espectacular bellesa.
L'espai dels Ports d'Arnes té una extensió de 524,6 hectàrees i es troba dins els límits del Parc Natural dels Ports, declarat l'any 2001. Una part de l'espai (260 hectàrees) és inclòs dins la Reserva de Caça dels Ports de Tortosa-Beseit, destinada bàsicament a l'aprofitament cinegètic de la cabra salvatge (Capra pyrenaica hispanica) i a fer batudes de senglar (Sus scrofa). Una part de l'espai és Refugi de Fauna Salvatge |
|
|
|
|
 |
Situació territorial
Constitueix la part més meridional de la Serralada Prelitoral Catalana: el massís dels Ports. El massís constitueix una extensa massa rocosa calcària que s'estén, paral·lela a la costa, des del nord-est (limitant amb el riu Ebre i la serra de Pàndols) cap al sud-oest, seguint amb les muntanyes del Maestrat de Castelló i Terol, en continuïtat amb el sistema ibèric. El massís dels Ports ocupa a Catalunya una superfície d'uns 350 km2, constituïda per una orografia molt abrupta formada per cingles, barrancs, gorgs i cims, alguns dels quals superen els 1.300 m d'altitud (el més alt és el Mont Caro, amb 1.447 m).
L'espai se situa al vessant occidental (interior) del massís dels Ports (localment anomenat el Port), a la comarca de la Terra Alta i dins el municipi d'Arnes.
L'espai és dividit en sis unitats: - Unitat A, Estret d'Arnes: formada per la zona rocosa de conglomerats de les Moles del Viernets, les Gronses, els Estrets d'Arnes, les Moles del Don, les Roques del Duc, la Falconera i la Punta de l'Espardenyer.
- Unitat B, Coll de Miralles
: (Ba, Bb) té el límit nord a la confluència dels barrancs del Pedregal i el Grevolar i s'estén entre aquests dos barrancs per les Tosques i el Morral Roig fins a arribar prop de la pista del coll de Miralles.
- Unitat C, Collada de Montflort
: consta de tres petits fragments (Ca, Cb i Cc) adjacents a la part final de la pista. La Cb, de fet, és constituïda pel darrer tram de la pista, al coll de Montfort, mentre que la Cc puja des de la pista pel pendent anomenat els Clots fins a gairebé el pla de Terranyes.
- Unitat D, Terranyes
: s'estén per aproximadament la meitat sud de l'altiplà de Terranyes, incloent-hi el Mas del Torrero, i la capçalera del barranc dels Estrets del Llaç fins al barranc de Caserres.
|
|
|
| |
 |
Clima
Té les característiques d'un clima mediterrani de baixa muntanya, més humit i fred que les àrees de plana properes, i també diferent del clima del vessant oriental del massís, influenciat aquest darrer per la presència del mar. El microclima local està molt influenciat per factors com l'altitud, el pendent i l'orientació dels vessants. El mes més fred és el gener i el més càlid és l'agost. La temperatura de cada indret, però, varia en funció de la seva altitud i de la seva topografia. Les pluges mitjanes a l'àmbit d'estudi oscil·len entre els 500 mm a les zones més baixes fins als 800 mm a les més elevades. |
|
|
| |
 |
Hidrologia
El conjunt de barrancs de l'espai pertany a la conca hidrogràfica del marge dret del riu Ebre, que rep les aigües del Matarranya, que a la vegada les rep del riu Algars, dels quals són tributaris del riu Estrets i el riu de les Valls.
|
|
|
| |
 |
Vegetació i flora
Els boscos es caracteritzen pel domini dels pins, ja sigui el pi blanc (Pinus halepensis) a l'estatge basal, o bé la pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) a les zones més elevades. En ambdós casos és freqüent que a l'estrat arbori, vora els pins, s'hi trobin alzines (Quercus ilex s.l.). A les zones baixes, l'alzina correspon, en general, a la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), mentre que als vessants més ombrívols predominen, en general, les formes que serien assimilables a les alzines típiques (Quercus ilex subsp. ilex).
Les formacions arbustives de savinars, boixedes de carenes i vessants rocosos es troben molt ben representades, gràcies a l'abundància de superfícies rocoses, carenes i crestes de roca compacta. Estan molt ben representades les comunitats de màquies i garrigues, amb abundància del savinar (Juniperus phoenicea subsp. phoenicea). En l'estrat herbaci hi predominen el llistonar típic (Phlomido-Brachypodietum retus), els herbeis de peus de cingle, els fenassars mesoxeròfils (Brachypodietum phoenicoidis) dominats pel fenàs (Brachypodium phoenicoides), els pradells de replans rocosos i de carenes, la vegetació rupícola, i les comunitats helofítiques de jonqueres i herbassars higròfils.
La flora dels Ports és una de les que presenta un valor biològic més elevat dins el context de Catalunya, tant per la seva riquesa i elevat nombre de plantes rares a la resta del país, com per l'elevat nombre de tàxons endèmics: Arenaria conimbricensis subsp. Viridis, Biscutella fontqueri Knautia rupicola (Willk.) i Valeriana tripteris var. tarraconensis. Les espècies estrictament protegides són: Campanula speciosa Pourr, Ilex aquifolium L, Lonicera pyrenaica L. subsp. Pyrenaica, Saxifraga longifolia Lapeyr i el teix (Taxus baccata L).
|
|
|
| |
 |
Fauna
La diversitat d'ambients, la situació geogràfica i el bon estat de conservació de l'espai han permès la presència d'espècies escasses o desaparegudes d'altres indrets.
Destaquen els aràcnids, els mol·luscs i els lepidòpters. Les espècies endèmiques dels Ports són: els mol·luscs Cochlostoma fontqueri (relativament abundant, però localitzat a la regió de Caro) i Bythinella batalleri (en aigües fresques i netes del Mascar a la Mola de Catí), i algunes espècies cavernícoles molt rares: l'aràcnid Speleoharpactea levantina i els coleòpters Tychobythynus escolai, Paraphaenops breuilianus i Ceuthosphodrus levantinus.
Dels peixos destaquen el barb comú, el llop de riu, el barb cua-roig, la madrilleta roja i les truites (Salmo trutta fario, Salmo gairdneri). Dels amfibis i rèptils destaquen el tritó verd, la granota verda o la serp d'aigua, el vidriol o la bívia ibèrica. Del grup de les aus destaquen les espècies de rapinyaires com l'aufrany Neophron pernopterus, el voltor comú Gyps fulvus, l'àliga daurada Aquila chrysaetos, espècie encara comuna als Ports, la més rara i amenaçada àguila cuabarrada Hieraetus fasciatus, el falcó peregrí Falco peregrinus, amb quatre parelles localitzades, i fins i tot el trencalòs Gypaetus barbatus i el voltor negre Aegypius monachus, que s'han observat de manera ocasional. També hi trobem les àguiles calçada i marcenca, l'astor, l'esparver, l'aligot, el falcó mostatxut o el gamarús, altres aus com el gaig, el picot verd i garser gros, el tudó, la tórtora, el cucut i molts ocells petits com el pit roig, les mallerengues, el pica-soques, el raspinell, el pinsà, el trencapinyes, el bruel o els mosquiters. Cal destacar, a més, la merla d'aigua Cinclus cinclus i la gralla de bec vermell Phyrrocorax phyrrocorax. Del grup dels mamífers es troben la mostela o la guineu, senglars, esquirols i gats salvatges a les àrees forestals; cabres salvatges, fagines i gats mesquers a les zones més pedregoses; la llúdriga als cursos fluvials; els ratpenats a les coves, fissures de roca o parets de masos enrunats; i als matollars, brolles, prats i marges de pedres s'hi troben ratolins, musaranyes, talpons, eriçons, teixons, conills i llebres. Les espècies de mamífers més destacables són: la cabra salvatge Capra pyrenaica, la llúdriga Lutra lutra, el gat salvatge Felis sylvestris i els ratpenats. |
| |
|
|
 |
Com s'hi arriba?
|
| |
L'accés principal a l'espai és des de la carretera T-330 que va de Prat de Comte a Arnes i Vall-de-roures. A l'alçada del trencall que va a Horta de Sant Joan surt, en direcció contrària, una estreta pista asfaltada, la PR-185, que s'endinsa en el massís pel barranc del riu dels Estrets. Des d'aquesta pista es pot accedir als Estrets d'Arnes (unitat A) per una pista de terra que voreja la part més exterior (occidental) d'aquesta unitat. Així mateix, seguint la PR-185 cap a l'interior del massís, es pot accedir a l'altre extrem dels Estrets d'Arnes. Tot el tram dels Estrets d'Arnes té una sendera que ressegueix la vora dreta del riu.
La mateixa pista PR-185 porta fins al Mas de la Franqueta, d'on surt una pista de terra en direcció al coll de Miralles, que voreja la unitat B pel seu límit sud-est i arriba fins al coll de Montfort (unitat C: Ca, Cb i Cc). Pel nord-oest, la unitat B té accés des de la pista que va d'Arnes al riu Algars i després seguint a peu pel barranc del riu de les Valls.
Del Coll de Miralles surt una sendera que puja fins a Terranyes (unitat D). A aquesta unitat també s'hi pot accedir des de l'altre vessant del massís, per una pista de terra que surt de la urbanització del Mascar (Roquetes), arriba fins a Llinars - les Foies i, ja en força mal estat, segueix fins al pla de Terranyes.
L'accés principal a l'espai (unitat A) és des d'Arnes. De la cantonada de les escoles surt una pista asfaltada senyalitzada com "Els Estrets". La seguirem fins el final on hi ha un aparcament, sota les Moles dels Biernets i ja a l'entrada del congost.
Per accedir a la Unitat B, també des d'Arnes, cal agafar la pista que en front del cementiri s'endinsa cap el Port i està senyalitzada com "Toll del Vidre". Aparcar a la entrada de "Les Valls" (hi ha una senyal indicadora).
A les unitats C i D, s'hi arriba per una pista que surt des de la cruïlla de la carretera T-330, entre Prat de Compte i Arnes, a l'alçada d'Horta de Sant Joan i senyalitzada com "Els Ports". La seguirem fins a l'àrea de La Franqueta. Cal travessar el pont sobre el riu dels Estrets, i pujar per una pista de terra (4x4) fins el Coll de Miralles o bé el Coll de Montfort. De qualsevol d'aquests colls es pot arribar a Terranyes i al refugi del Mas de Torrero.
|
|
|
|
 |
Itineraris - Ruta 1. Des d'Arnes fins als Estrets, el Mas de la Franqueta i el Mas Quiquet. Temps: 2 hores 30 minuts. 7 km de recorregut. Desnivell de 150 metres. Època: tot l'any. El passeig entre les Moles del Don i les del Viernets és realment suggestiu. En alguns punts, les polides parets de roca transmeten la sensació d'estar en el fons d'un immens tobogan. L'itinerari coincideix amb la PR-185, des del poble d'Arnes o bé arribar amb cotxe fins ben a prop de l'inici dels Estrets. En el km 2,8, la PR gira a la dreta. Es creua el riu i poc després, quan s'acaba l'asfalt, apareix una bifurcació on cal seguir recte, per a arribar a una petita esplanada. Aquesta és la porta d'entrada als Estrets d'Arnes. El camí continua resseguint el curs del riu. Al cap d'una estona la vall s'eixampla i s'arriba a una zona de pícnic, al costat del Mas de la Franqueta. L'ecomuseu dels Ports ha instal·lat a la zona diversos plafons d'interpretació que ajuden a entendre les feines i els oficis antics vinculats amb l'entorn (vegeu una carbonera). Seguint el camí amunt s'arriba, en poca estona, al Mas del Quiquet, que avui és un restaurant.
- Ruta 2. Ruta verda Arnes- Roquetes. Recorregut de 23,6 km des d'Arnes fins a Pinell de Brai seguint el traçat de l'antiga línia fèrria, idoni per a fer amb bicicleta. La línia es va començar a construir el 1882, però no es va inaugurar fins a l'any 1942. La via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar l'any 1973. La ruta verda comença a Arnes i va cap a Horta de Sant Joan, des d'on s'observa el convent de Sant Salvador, la muntanya de Santa Bàrbara i una panoràmica dels Ports. Més endavant, segueix paral·lela al riu Canaletes, i passa per les Olles (Bot), el balneari de la Fontcalda (Gandesa) i la Venta del Riu (el Pinell de Brai).
|
|
|
| |
 |
Serveis
- Ajuntament d'Arnes. Plaça de la Vila, 2. CP: 43597. Tel.: 977 43 51 34. Fax: 977 43 56 06.
- Consell Comarcal de la Terra Alta. Carrer de la Bassa d'en Gaire, 1 - 43780 Gandesa. Tel.: 977 42 00 18. Fax: 977 42 03 95. www.arnes.altanet.org
- Molí de l'Oli d'Arnes C/ Aragó 2 -Arnes- Telèfon, 977 435 728
|
|
|
| |
 |
On es pot menjar?
En fondes acollidores i cases de confiança se serveixen els plats característics de la cuina catalana de l'interior, com ara el conill amb allioli, els cargols saltats o la perdiu a l'estil caçador, a més del porc senglar i la cabra salvatge.
L'oli que es produeix a Arnes és considerat el millor oli d'oliva de tota la comarca i és protegit, com el vi, per la D.O. Terra Alta.
Arnes-Cellers Clua. Vins, caves i licors, olis i productes artesans. Carrer de l'Onze de Setembre, 8 - 43597 Arnes. Tel.: 977 43 51 39. |
|
|
| |
 |
On es pot dormir?
Arnes Càmping Els Ports. Tel.: 977 43 55 60. Ctra. T-330 d'Arnes a Horta de Sant Joan, km 2.Fonda restaurant Ca'n Barrina. Tel.: 977 43 41 37.Turisme rural: Lo corral d'Arnes. Carrer de Lluís Companys, 65 - 43597 Arnes. Tel.: 977 43 56 29. Quatre cases de pagès: Les Valletes, Sant Roc, Cal Gorro i Cal Badal. Horta de Sant Joan Hotel restaurant Miralles. Avinguda de la Generalitat, 19-20 - 43596 Horta de Sant Joan. Tel.: 977 43 51 14 / 977 43 55 55 / 977 43 53 85. Especialitat en crestó: plat de carn de cabrit escabetxat de criança pròpia.
Escola de natura Els Olivers. Tel.: 977 43 53 60.
Centre Picasso. Tel.: 977 43 53 30.
Ecomuseu dels Ports. Tel.: 977 43 00 18.Bot |
|
|
| |
 |
El poble d'Arnes
L'església parroquial, dedicada a santa Magdalena, va ser construïda el 1693. Té tres naus, capelles laterals i un campanar de torre. Al costat hi ha les restes de l'antiga església parroquial gòtica, segurament la primera del segle xiv. A mig dia de la vila hi ha l'ermita de Santa Madrona i, no gaire lluny, sobre la població, hi ha les ruïnes de la capella vella del Calvari i la capella nova. Al camí del Calvari hi trobem la capella de l'Eccehomo i, tocant la vila, la capella del fossar. També són interessants els edificis privats de Santa Pau, la Casa Pinyol i la Casa dels Metges. Destaca l'edifici d'estil renaixentista de l'Ajuntament, construït per l'arquitecte Joan Vilanova l'any 1584.
El dia 20 de gener de 1992 el Govern de la Generalitat declarà el poble d'Arnes bé d'interès cultural, en la categoria de conjunt històric (DOGC, núm. 1552, de 7.2.1992). |
|
|
| |
 |
Festes i costums
Arnes. El dia 15 de març es fa la romeria a Santa Madrona i el dia 22 de juliol se celebra la Festa Major, en honor de santa Magdalena.
L'Associació de Dones d'Arnes ha recuperat la jota d'Arnes, que s'ha ballat tota la vida. Actualment se celebra el dia de Santa Àgueda, i també es balla a les festes majors.
El dia del romiatge a Santa Madrona, l'Ajuntament organitza una paella popular per a tot el poble i visitants. |
| |
|
|
tornar