 |
Descripció de l'espai
La zona lacustre de l'estany de Banyoles, situada a la comarca del Pla de l'Estany (entre la plana de l'Empordà i la zona volcànica de la Garrotxa), és un espai natural d'un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Està formada per l'estany, el més gran de Catalunya, i una sèrie d'estanyols, zones humides i llacunes temporànies que, en conjunt, constitueixen el sistema càrstic més important del país. Per aquest motiu, l'espai es considera el bressol de la recerca limnològica a l'Estat espanyol, d'una gran importància científica.
Al llarg de la història l'home ha incidit en el paisatge provocant un alt grau d'afectació. Actualment, però, s'ha donat a l'espai una gran quantitat d'usos públics (principalment esportius i lúdics) compatibles amb el manteniment dels valors naturals de l'espai. |
| |
 |
S'han adquirit un total de 17,4 ha de terrenys en el sector de Can Morgat (Porqueres) amb l'objectiu de transformar els terrenys agrícoles, antigament dessecats, en llacunes i àrees d'inundació temporània per a la recuperació dels ambients aquàtics i el bosc de ribera. Aquestes actuacions formen part del projecte LIFE Natura de Restauració dels Ambients Aquàtics de Porqueres i de Banyoles. En el marc d'aquest projecte s'ha signat un conveni de cessió d'ús de les finques amb el Consorci de l'Estany, i també es participa en la redacció del Pla Especial de Protecció del Medi Físic de l'Espai Natural de l'Estany. |
 |
|
| |
 |
Hidrogeologia singular
Les aigües que conformen la zona lacustre de Banyoles procedeixen de deus subterrànies de l'Alta Garrotxa. En arribar a Banyoles, l'aigua es troba un canvi de materials, que passen de ser permeables a impermeables, i ascendeixen cap a la superfície. En l'ascens, l'aigua dissol les calcàries i els guixos situats al seu damunt, i origina cavitats subterrànies que van augmentant de volum fins que el sostre cedeix. Aquest procés dóna lloc a l'aparició de surgències, estanyols i, per extensió, l'estany.
Dins l'estany, hi destaca la presència d'una roca molt característica: el travertí. És una roca que es forma i creix quan les sals carbonatades que hi ha dissoltes a l'aigua precipiten un procés químic i per l'activitat dels microorganismes. El seu creixement és gradual, i és per això que també se l'anomena "pedra viva". Es poden veure travertins en formació dins l'aigua entre el Club Natació Banyoles i el cap de Bou, i al voltant de la pesquera Marimon. |
|
|
| |
Espècies interessants
A l'estany s'hi pot observar una gran diversitat vegetal que rarament trobaríem a d'altres indrets de la nostra terra. S'hi troben 11 hàbitats d'interès comunitari, 15 espècies protegides esmentades a la Directiva hàbitats de la CE i 28 d'esmentades a la Directiva aus, a més d'altres espècies protegides per la legislació nacional.
|
|
 |
Vegetació
En algunes zones ben conservades destaquen els arbres de ribera autòctons com el salze (Salix alba), el vern (Alnus glutinosa), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), o l'arbre blanc (Populus alba). També podem trobar el lliri pudent (Iris foetidissima) i diverses espècies de càrexs (Carex riparia, C. hispida, C. elata) típiques de bosc de ribera. Més enllà de la zona d'influència de l'estany, al damunt dels petits turons no cultivats, hi creixen alzinars i pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb presència del roure martinenc (Quercus humilis) a les fondalades. A la vora de l'aigua trobem el canyís (Phragmites australis), la mànsega (Cladium mariscus), els joncs (Scirpus maritimus, S. littoralis), la balca (Typha latifolia), el lliri groc (Iris pseudacorus) i, en alguns indrets, la rara falguera Thelypteris thelypteroides. Submergides hi trobem espècies com els potamogètons (Potamogeton sp.), herbassars de Myriophyllum, així com praderies d'algues de la família de les caràcies. En alguns sectors destaca la presència del nenúfar blanc (Nymphaea alba) i la Riccia fluitans, que recobreixen la superfície de l'aigua. |
| |
 |
Fauna- Avui dia els peixos més abundants a l'estany són forans com el black-bass (Micropterus salmoides), el mirallet o peix sol (Lepomis gibbosus), la gambúsia (Gambusia holbrooki) i la perca (Perca fluviatilis). A la riera de Can Morgat, així com a l'estany, encara es conserven petites poblacions autòctones de barbs (Barbus meridionalis), bagres (Squalius cephalus) i bavoses de riu (Salaria fluviatilis).
- Pel que fa als mamífers relacionats amb la presència d'aigua, actualment el més representatiu és el rat-buf (Arvicola sapidus), des que la llúdriga (Lutra lutra) va desaparèixer a mitjan segle XX a causa de la pressió humana. D'altres com el teixó (Meles meles) o la mostela (Mustela nivalis), amb una certa preferència pels espais agrícoles, també hi són habituals; així com el senglar (Sus scrofa) i l'esquirol (Sciurus vulgaris).
- D'entre les més de 100 espècies d'ocells censades, hi destaquen espècies aquàtiques com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), la fotja vulgar (Fulica atra), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el morell cap-roig (Aythya ferina), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el blauet (Alcedo atthis), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), l'esplugabous (Bubulcus ibis) i el bernat pescaire (Ardea cinerea). També destaquen ocells característics de canyissar com el balquer (Acrocephalus arundinaceus), el rossinyol bord (Cettia cetti) i la boscarla del canyar (Acrocephalus scirpaceus).
- Pel que fa als amfibis, és dels llocs més importants de Catalunya, sobretot la platja d'Espolla, considerada un punt molt important de cria o reclutament. S'hi poden trobar fins a 11 espècies, de les quals es pot destacar la granota verda (Rana perezi), el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el gripau pintat (Discoglossus pictus), el tòtil (Alytes obstetricans), la salamandra (Salamandra salamandra), el tritó marbat (Triturus marmoratus) i el tritó palmat (Triturus helveticus).
- Entre els rèptils, cal remarcar la presència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d'estany (Emys orbicularis), dues espècies autòctones amb molt pocs exemplars. També trobem serps d'aigua (Natrix natrix).
- Entre els invertebrats, cal destacar la presència de nàiades o musclos de riu, el triops (Triops cancriformis) com a crustaci emblemàtic, la libèl·lula Oxygastra curtisii, que és una de les poques espècies d'odonat protegides per la legislació europea, i altres invertebrats típics d'aigües temporals.
|
| |
|
|
 |
Com arribar-hi?
|
| |
Des de Girona, cal agafar l'autopista AP-7 (de Barcelona a França) i deixar-la per la sortida núm. 6; llavors, cal prendre l'autovia C-66, que condueix directament a Banyoles, després de 13 km.
Una altra opció és prendre la N-II, que comunica i enllaça amb l'autovia C-66 en el desviament que hi ha al terme de Sant Julià de Ramis.
|
|
|
|
 |
Itineraris
L'itinerari més complet és fer la volta a l'estany de Banyoles. Aquest recorregut permet contemplar nombrosos i variats punts d'interès, com els passeigs i les pesqueres que constitueixen un espai catalogat com a Jardí Històric d'Interès Nacional, el paratge dels Desmais, l'estanyol del Vilar, l'església romànica de Santa Maria de Porqueres, els estanyols càrstics d'en Cisó i Nou, el bosc de Can Morgat, el parc de la Draga i el jaciment neolític.
Passejant pel bosc de ribera de l'entorn de l'estany podreu gaudir i passejar per camins que us portaran fins a miradors, com el de la Cuaranya, i passeres sobre l'aigua que permeten veure el canyissar o travessar-lo fins a accedir a l'aigua sense malmetre'l. Al llarg del recorregut us anireu trobant panells d'informació.
A la dreta de la carretera de Banyoles a Santa Pau, al costat de l'antic balneari d'aigües sulfuroses de la Font de la Puda (caracteritzada per la presència de comunitats microbianes), s'inicia l'itinerari de la Puda. Aquesta ruta us portarà a una interessant zona d'aiguamolls, on podreu veure els estanyols de Montalt i el de la Cendra, d'una gran importància ecològica.
A la mateixa carretera, a 0,6 km en direcció a Santa Pau, arribareu al paratge de les Estunes. Un bosc perennifoli dominat per alzines, roures i pins caracteritzat per balmes i esquerdes de roca calcària que es poden recórrer com si fossin coves. Cal anar alerta de no caure en cap escletxa.
En el pla de Martís-Usall, entre els municipis de Porqueres i Fontcoberta, podeu visitar la platja d'Espolla. Un estanyol d'inundació temporal, que s'alimenta amb aigües subterrànies del mateix sistema hidrogeològic que el de l'estany i on destaca la presència del triops (Triops cancriformis) i la gran diversitat d'amfibis. Quan la platja està plena, sobretot després de períodes de pluja intensa, la visiten aus d'aigües someres com límicoles i ardeids.
|
|
|
| |
 |
Recomanacions
Qualsevol època de l'any és bona per venir a fer una visita a l'estany i el seu entorn. De ben segur, però, durant la primavera i la tardor és quan podreu gaudir d'una major presència d'espècies migrants. I és sobretot a la primavera quan, des d'un punt de vista botànic, el paisatge adquireix un gran interès.
Per tenir una bona panoràmica de l'estany de Banyoles podeu pujar al mirador del puig de Sant Martirià.
Aprofiteu l'estada per recórrer tots els itineraris i no oblideu de passar per l'oficina de turisme o l'Escola de Natura de Banyoles, on us facilitaran tota la informació que desitgeu: guies, tríptics i cartells de la zona, per conèixer bé l'espai.
|
|
|
| |
 |
Serveis
Podeu consultar la pàgina web del Consorci de l'Estany:
www.estanyespainatural.net.
En aquesta web, a més de trobar-hi molta informació de la zona i tots els enllaços d'interès per gaudir d'una bona visita, podreu fer una visita virtual per l'entorn de l'estany, a través de diferents visites panoràmiques en moviment i de diverses galeries d'imatges. Així mateix, ofereix informació sobre el Consorci de l'Estany i els projectes i activitats que està executant, en especial el projecte Life-Natura. |
|
|
| |
 |
|
| Paisatge de l'estany des del puig de Sant Martirià |
|
|
| |
 |
Altres
Molt a prop de l'espai natural de l'estany es troben altres llocs d'interès natural, com seria el cas de Rocacorba, el Fluvià, amb el camí de les centrals a Esponellà, l'illa de Fares i les coves de Serinyà... I, a Banyoles mateix, també podeu visitar els recs de sortida de l'estany, la construcció dels quals va fer possible el creixement de la ciutat.
|
|
|
| |
 |
Productes típics
La cuina de Banyoles presenta bàsicament els plats de l'Empordà amb predomini de la carn, que a la comarca és de molt bona qualitat. Quant als dolços, caldria tastar la típica tortada, feta a base d'ametlles, sucre i ou, i la cansalada, pastisset que solia anar acompanyat d'un vas d'aigua de la Puda. Els rocs de l'estany i els poquibons són dolços de creació més moderna que podem trobar en algunes pastisseries de la ciutat.
|
| |
|
tornar
