 |
|
|
|
Accés al servidor de Mapes Ambientals
Punt d'informació a Mont-rebei
L'espai natural del congost de Mont-rebei té una extensió d'unes 600 hectàrees. Fou adquirit per l'Obra Social de Caixa Catalunya el 1999 amb l'objectiu de preservar els seus valors naturals i de paisatge. En la seva major part és inclòs dins l'espai d'interès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'abril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declarat Refugi de Fauna Salvatge.
Com en altres espais propis, s'han engegat una sèrie d'actuacions en estreta col·laboració amb els ajuntaments de Sant Esteve de la Sarga, el Pont de Montanyana, Àger i Tremp, i també amb les entitats ciutadanes que fa anys que treballen per a la seva conservació, com és el cas de la Institució de Ponent per a la Conservació i Estudi de la Natura (IPCENA). En primer lloc, s'ha elaborat un pla de gestió per tal de millorar la biodiversitat de l'espai i facilitar-ne l'ús públic. Aquest pla preveu una sèrie d'actuacions que s'hi han de dur a terme. Les primeres actuacions han consistit en:- Millora de les condicions de seguretat del camí del congost, amb la instal·lació d'un passamà i vuit miradors-baranes en els punts panoràmics de més risc per als visitants.
- Adequació d'un aparcament de vehicles i una àrea de lleure, a la zona de la Masieta, al final de la pista forestal que ve des del Pont de Montanyana.
- Recuperació i restauració de l'antic camí de l'obaga fins al mirador d'Altimiris, així com del camí de l'Obaga Gran fins a Alsamora, gràcies a l'ajut prestat per un grup de joves de diversos camps de treball dirigits per IPCENA i Escoltes Catalans durant dos anys consecutius, estiu de l'any 2001 i del 2002.
- Redacció del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal que orientarà les actuacions que caldrà seguir en els propers anys.
El congost de Mont-rebei que forma el riu Noguera Ribagorçana en travessar la serra del Montsec, separa el Montsec d'Ares del Montsec de l'Estall i constitueix l'únic gran congost de Catalunya que es manté més o menys verge sense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca que permet gaudir d'una manera molt espectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben a assolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mínima del congost és de només 20 metres. |
|
|
|
|
 |
Flora i vegetació
El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc. Destaquen diverses endèmiques com la raríssima Petrocoptis monsticciana, així com d'altres: la corona de rei (Saxifraga longifolia), l'orella d'ós (Ramonda myconi), l'eriçó (Erinacea anthyllis), el faig (Fagus sylvatica), l'alzina litoral (Q. ilex ssp. ilex), l'alzina carrasca (Q. ilex ssp. rotundifolia), la boixerola (Arctostaphlos uva-ursi), l'auró negre (Acer monspesulanum), l'auró blanc (Acer campestris), el corner (Amelanychis ovalis), l'arç blanc (Crataegus monogyna), la jonça (Aphyllantes monspeliensis), els til·lers (Tilia cordata), etc. |
|
|
| |
 |
Fauna
Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc (Euproctus asper), l'escurçó ibèric (Vipera latasti) i l'escurçó pirinenc (Vipera aspis). Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron pernopterus), el voltor (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc i bec vermell (Pyrrhocorax graculus i P. pyrrhocorax) i el pela-roques (Trichodroma muraria). Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.
|
|
|
| |
 |
|
| Imatge del trencalòs, au característica d'aquestes muntanyes. |
|
|
| |
 |
Recomanacions per a la visita
L'accés més fàcil per als vehicles és des del Pont de Montanyana.
El camí que travessa el congost és de visita obligada per la seva espectacularitat i bellesa.
Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a través dels itineraris proposats.
Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec, des d'on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu, part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es vol fer caminant, hi ha la possibilitat d'arribar-hi a través de la pista del coll d'Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga).
Podem gaudir d'una vista panoràmica del conjunt de la reserva des del mirador natural que representa el revolt de la pista per sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamora just abans d'arribar a la Masieta, on s'observen els ràpids del riu abans d'entrar al congost, l'ermita de la Mare de Déu del Congost i el castell de Xiriveta.
Escalada
Cal recordar als escaladors que les parets de Mont-rebei les comparteixen amb els voltors i altres ocells de roca i que aquests, de desembre a juny, es troben en període de posta, per la qual cosa es recomana evitar escalar en aquestes dates. Per a l'obertura de noves vies i més informació, cal posar-se en contacte amb l'Obra Social de Caixa Catalunya (93 484 73 67) o el Servei de Protecció de la Fauna del Departament de Medi Ambient (93 567 42 00).
|
| |
|
|
 |
Com arribar-hi?
|
| |
Per la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont de Montanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, a través de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'encreuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a Sant Esteve de la Sarga.
Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp (C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a la Guàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àger i Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedir des del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei. |
|
|
|
 |
Serveis
Consell Comarcal del Pallars Jussà.
Tel.: 973 65 01 87.
Consell Comarcal de la Noguera.
Tel.: 973 44 89 33.
Oficina de Turisme de Tremp.
Tel.: 973 65 00 05. |
|
|
| |
 |
On podem menjar?
Restaurants a Pont de Montanyana, la Clua, Cellers i Àger. |
|
|
| |
 |
On podem dormir?
Residència - casa de pagès a la Clua.
Tel.: 973 25 22 44. |
| |
|
|
tornar